No cal mirar gaire lluny per veure bon cinema

Good Bye Lenin

30 oct. No cal mirar gaire lluny per veure bon cinema

Avui en dia, no sé perquè, una gran part de la població desvaloritza molt el cinema europeu, en especial el cinema espanyol, i no li dona la importància que es mereix. Valorem més una pel·lícula comercial hollywodiense plena d’efectes especials on el guió i la trama no són importants que una pel·lícula catalana on l’enginy i el talent està per tot el damunt. Des de fa molts anys a Europa s’han escrit, dirigit i produït moltíssimes pel·lícules espectaculars que, sense els grans pressupostos que tenen les pel·lícules de Hollywood, avui en parlarem. No vull dir que tot el cinema americà és dolent, al contrari, hi ha moltes pel·lícules boníssimes, però crec que no posem l’ull en la quantitat de bon cinema que tenim aquí al costat. Us convido a veure-les i gaudir-les.

M’agradaria començar per Alemanya, lloc on s’han fet produccions realment bones. Dins de les meves preferides hi ha: “Good Bye, Lenin” una tragicomèdia basada en la caiguda del mur de Berlin i de com un fill farà el possible per protegir la seva mare; “La vida de los otros” del director Florian Henckel, on és narra el control de la Stasi en els últims anys de la RDA i “La ola” dirigida per Dennis Gansel, que ens fa pensar com de manipulable és la nostra societat i de com un simple experiment social es pot descontrolar de manera inimaginable.

A França hi ha pel·lícules tant emblemàtiques com “Intocable” d’Olivier Nakache i Éric Toledano, on, amb clau d’humor, dos persones totalment diferent esdevenen necessaris l’un per l’altre; i “Amélie” de Jean-Pierre Jeunet. A Itàlia trobem la famosa i molt bona pel·lícula “La vida es bella” Un film molt intel·ligent on un pare fa tot el possible per poder aconseguir que el seu fill no es doni compte de la trista realitat que els envolta; i “Cinema Paradís” que, encara que sigui de l’any 1988, explica l’amor pel cine d’una manera incondicional.

Amelie

Més a prop de casa, a Espanya, trobem directors de cinema molt bons i que fan unes pel·lícules espectaculars. Alguns dels que anomenaré potser no treballen actualment a Espanya.  Tenim dos grans films que són coproduïts amb els Estats Units i França:  “Buried” de Rodrigo Cortès, una producció de tensió i angoixa espectacular on el protagonista està tota l’estona dins d’un taüt; i “Grand Piano” de Eugenio Mira, on un pianista retirat torna per interpretar l’obra que el va portar a abandonar la seva professió. De films rellevants també tenim “El laberinto del fauno” de Guillermo del toro, “La isla mínima” d’Alberto Rodríguez, “Tarde para la ira” de Raúl Arévalo i “Los otros” d’Alejandro Amenábar,  totes tres, per a mi, cent per cent recomanables.

La Isla Minima

I de cinema català? De cinema català n’hi ha i de molt bo! Per exemple, “El orfanato”,”Lo imposible” i “Un monstruo viene a verme”, pel·lícules de un nivell extraordinari,  totes tres de J.Bayona. O el film “Pa negre” d’Agustí Villaronga i “Honor de cavalleria” d’Albert Serra, que també són brutals. Però per a mi, un dels millors és Jaume Balagueró. Si us agraden les pel·lícules de por el coneixereu per films com “Fragiles”, “Mentre Dorms” i “Rec”. Aquestes produccions catalanes de por són de les millors que hi ha. I per acabar amb Catalunya, us recomano fermament que mireu “Xtrems” de Joan Riedweg i Abel Folk. Es tracta d’un film on es barregen diferents situacions entre personatges reals i ficticis que han viscut situacions extremes.

El Orfanato

Si parlem a nivell europeu també podem trobar grans produccions, tot i que no passa sovint, com és el cas de “El Perfume”. És Una de les produccions mes cares produïda per Alemanya, França i España. És un film basat en la novel·la de Patrick Süskind i està molt ben feta tant a nivell visual com a nivell de guió. Com a gran producció europea també podem trobar “Kingsman: Servicio Secreto”, produïda per Anglaterra o les grans pel·lícules de “Harry Potter”, angleses també. Per a mi, la millor és “El Pianista” una producció polaca de Roman Polanski.

El Perfume

I mirant encara més a prop; Andorra està en auge en tot el que fa referència al cinema. En els últims anys hem pogut veure com Andorra feia de plató i participava com un personatge més en pel·lícules com: “Nieve Negra “un film de suspens de molt bona qualitat, “Nick” una gran pel·lícula feta amb un pressupost molt modest però amb un resultat molt bo, “Wolves” un curt que ha guanyat diferents premis en festivals i la pròxima sèrie de Cesc Gay “Félix”.

Nick

 

 

Quines has vist?  Pots deixar el comentari a sota.

     

Marc Camardons

MARC CAMARDONS
Em dic Marc Camardons, tinc 16 anys i sóc estudiant de segon de Batxillerat a Andorra. Sóc un apassionat del cinema i de les series de televisió. M’agrada molt escriure històries i guions, mirar pel·lícules i jugar al meu esport preferit: l’hoquei patins. En un futur m’encantaria estudiar cinema i poder dedicar-me a això que tant m’apassiona.

 


Demana el carnet

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close