Ets un turista responsable o un busca selfies?

Turista responsable

24 nov. Ets un turista responsable o un busca selfies?

Estic gaudint d’unes setmanes a Laos, un país encara desconegut situat entre veïns que s’emporten tota la fama: Tailàndia i Vietnam. Però la veritat és que Laos va en camí de convertir-se en el meu país favorit de tot el Sud-est Asiàtic. La meva primera parada ha estat la increïble ciutat de Luang Prabang, un lloc amb una herència francesa que ha donat lloc a una preciosa osmosi amb el riu Mekong i la seva extensa vegetació. Però, com sempre, no és or tot el que llueix i aquest país també té el mateix llast que tots amb els que fa frontera: el maltractament animal.

No és estrany passejar-se pel centre de la ciutat i trobar-se amb desenes de cartells oferint passejos en elefant i una infinitat d’activitats que inclouen també muntar aquests increïbles animals, activitats que ja vinc trobant-me en països com Tailàndia, Cambodja o les Filipines i en les que malauradament encara molts turistes participen. Però el que moltes vegades no ens parem a pensar és en què estem participant i a què estem donant suport quan paguem per realitzar aquest tipus d'”activitats” en què s’involucren animals, així que avui he volgut fer una petita reflexió sobre aquest tema perquè tots siguem més conscients i responsables a l’hora de viatjar. De quina manera influenciem negativament la vida d’alguns animals al viatjar? Què podem fer per evitar tenir un impacte negatiu en el seu benestar per gaudir igualment de la increïble fauna que podem conèixer en un viatge?

 

Muntar o banyar elefants

Una de les activitats més comunes en el Sud-est d’Àsia és muntar i/o banyar els elefants, un animal en perill d’extinció a Àsia a causa de la desforestació i també de la seva caça i maltractament. A Tailàndia la gran majoria dels elefants pertanyen a famílies riques que ni tan sols tenen contacte amb ells i únicament es dediquen a recollir els beneficis que els proporciona aquesta activitat tan famosa entre els turistes. I és que un elefant sol costar al voltant de 50.000 dòlars, de manera que s’explota a aquests animals des de que tenen uns mesos d’edat. Per a això, tots els elefants són primer separats de les seves mares i després torturats durant diversos dies o fins i tot setmanes amb ganxos, ganivets i claus en una cerimònia que es diu “Phajaan” on l’objectiu és doblegar totalment a l’animal perquè faci el que els digui el mahout, el seu amo. Per tant, pagar per muntar-los al carrer o a qualsevol fals camp d’elefants és contribuir directament al seu maltractament i a la seva condemna de per vida.

Elefant

Encara que afortunadament avui en dia cada vegada hi ha més consciència sobre el maltractament que suposa cap a aquests animals el fet de muntar-los per desgràcia no és així amb les activitats amb elefants. Una infinitat de centres a Tailàndia ofereixen tours d’un dia en el qual banyar a aquests animals. Una activitat aparentment innocent que no obstant també amaga una realitat molt més fosca. I és que, algú s’ha parat a pensar que els elefants no es presten lliurement per a això? Què els elefants no volen ser banyats per un grup de turistes histèrics que els toca i els fan fotos com salvatges dia sí i dia també? Quina diferència hi ha entre pagar per anar a un “camp d’elefants” per a banyar-los interminablement i un circ en què els animals fan centenars de piruetes després d’haver estat maltractats per un entrenador? L’únic que vol fer un elefant és passejar-se, menjar, jugar amb altres elefants i rebolcar-se en el fang quan els ve de gust i no posar per absurdes sessions de fotos. Si pots interactuar molt amb els animals vol dir que aquest centre no els està respectant ni tractant bé. Si visites un d’aquests llocs, en els quals quan arriba la nit s’encadena als elefants per dormir, no crec que trobis a cap elefant que sigui feliç si no a desenes i desenes d’elefants maltractats i condemnats de per vida a servir els turistes i, encara que malauradament encara no ho entenguem del tot, l’objectiu de la vida dels animals no és ni divertir ni entretenir ni servir a cap de nosaltres.

Elefant banyantse

Alternativa responsable: L’Elephant Nature Park de Chiang Mai, al nord de Tailàndia, és un centre de protecció d’elefants que acull cada any a voluntaris per tenir cura d’aquests animals. Els turistes també podem ajudar sense influir de cap manera en el dia a dia dels elefants i el diners que paguem per la entrada, aquests si que si, van destinats a cuidar-los. Res de muntar-los o banyar-los, aquí únicament es passeja amb aquests bells animals i se’ls observa en el seu hàbitat natural. Si no t’acaba de convèncer aquesta alternativa, sempre pots anar-te’n a conèixer-los a l’Àfrica!

 

Nedar amb taurons balena: Filipines

Hi ha un espectacle abominable que encara segueix passant cada dia a Filipines. Fa alguns anys, els pescadors de la ciutat de Oslob van notar que aquests animals s’acostaven tots els matins per intentar menjar l’esquer que utilitzaven per pescar. Aviat es van adonar que podien aprofitar aquesta situació per atreure turistes desitjosos de banyar-se amb ells i van començar a alimentar-los cada dia. I vosaltres us preguntareu, què té de dolent donar de menjar als taurons balena? El que passa és que aquests animals acaben tornant-se dependents de les persones i amb el temps els resulta impossible sobreviure en el seu estat salvatge. Això fa també que aquests animals no migrin i estiguin condemnats de per vida a quedar-se al mateix lloc, provocant al seu torn que no es reprodueixin. A més, no només acaben ferint-se entre ells per competir pel menjar sinó que també acaben fent-se mal amb les hèlixs del vaixells. Per si fos poc, als turistes se’ls permet tot tipus d’interacció amb els taurons balena i això fa que hi hagi un intercanvi de bactèries contra les que l’animal no està protegit. Activitats com aquestes a la ciutat filipina de Oslob han fet que el tauró balena s’hagi afegit recentment a la llista d’animals en perill d’extinció.

Alternativa responsable: Aquí entra molt en joc la sort, i és que l’únic que podem fer és esperar tenir l’ocasió de veure-les en altres llocs de forma natural. Entre els mesos de febrer i març, en zones com Puerto Princesa, Donsol o Sorsogon a Filipines els pots veure en el seu hàbitat i sense influir de cap manera en la seva forma de vida i sent respectuós amb el seu espai. No creieu que és una opció molt més atractiva conèixer a aquests animals sabent que no els hi causaràs cap dany?

 

La meva experiència amb les Ratlles-manta a Indonesia

Fa dos mesos vaig viure una de les meves millors experiències viatgeres amb animals. Vaig agafar un avió des de Bali fins a la ciutat indonèsia de Labuan Bajo, en l’encara desconeguda illa de Flors, per prendre des d’allà un vaixell que em va portar durant uns dies a recórrer el Parc Nacional de Komodo.  Una de les activitats que vaig poder realitzar va ser nedar a mar obert amb unes mantes-ratlla enormes i precioses. I, us ho puc prometre, nedar amb mantes en el seu hàbitat natural i veure-les en el seu entorn, sense haver influït en cap manera en ell, és una cosa que no té preu.

Ratlla

 

Això no s’acaba aquí

Molts altres animals pateixen el maltractament animal, com els tigres a Tailàndia que són drogats perquè els turistes puguin fer-se fotos al costat d’ells, o els cadells lleons, que acabaran sent sacrificats quan creixin o assassinats en caceres. I hi han molts més com óssos, micos, orangutans, dofins, tortugues i desgraciadament una infinitat d’animals que pateixen maltractament i viuen una vida de penúries entre cops i cadenes perquè nosaltres, els turistes, tinguem unes fotos maques amb animals per ensenyar als nostres amics al tornar a casa. Així que, la propera vegada que et vingui de gust participar en una d’aquestes activitats pensa en quin tracte li estan i li estàs donant a aquest animal a canvi de emportar-te unes quantes fotos. Com tot, el més important abans de prendre la decisió d’anar a veure a qualsevol animal és informar-nos bé per endavant i assegurar-nos que no anem a contribuir a cap tipus de maltractament només per portar-nos el que creiem que serà un record maco però que, més que probablement, es convertirà en un càrrec de consciència en el futur. Recorda que cap animal criat en condicions de captivitat té valor per a la seva conservació sinó únicament per a la seva explotació. Així que què vols ser tu: un turista responsable o busca selfies?

Si vols informar-te més sobre el turisme responsable cap als animals pots visitar la web de la fundació FAADA.

Estefania Asensio

ESTEFANIA ASENSIO
¿Qui sóc jo? Una curiosa. Una inquieta. Una viatgera. Vaig descobrir lo que era viatjar quan em vaig mudar a Paris als 18 anys per estudiar literatura i des de aquell moment no he pogut – ni he volgut- parar. Les meves passions son escriure i viatjar. Arribar a ser una escriptora viatgera i una viatgera escriptora: aquesta es la meva aspiració i la meva inspiració cada dia. Al meu blog de viatges comparteixo amb vosaltres les meves millors experiències


Demana el carnet

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close